Una sensació de confusió oferta als transeünts.
El so d’un motor apareix i obre la porta a l’acció.
Es produeix una escena inesperada.
Un moment de suspensió.
No, no és un accident, més aviat l’inici d’un somni metàl·lic.
El públic és llavors testimoni del muntatge del cable en directe.
Del nostre ballet mecànic.
El cable està tens, l’equilibrista respira.

Una cantant acròbata
Un equilibrista perdut
Un camió grua en decadència
Un mercedes del 1978
Una cabina telefònica espatllada
Un concert en directe
45 minuts d’intoxicació.

“La mecànica és una poesia, la música un llenguatge.
El cable és un somni, l’espai públic un pilar d’expressió”