CIRC AL POBLE

L’artista arrenca a recórrer la pista, tu diries que es despista però que no defalleix. Arrel d’això, arran d’aquí un pare no para i la mare s’amara de pressa i corrents.

A tocar del vent, lluents, llampats, arriben els nens. No és un ruc, és un truc, criden i riuen contents. S’infla de claca la carpa llavors. Un parany, un engany, ha colat!

I ha esdevingut l’impossible: la fira, de nou, un any més, amb pantalons llargs i d’estrena. Quina mena de fet, quina fe, quant de circ! I sí, un any més: la pista, la mare, el pare i els nens.

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies